Serenata

Sona la música
al llarg aldarull
de les hores
que desfilen
pels meus ulls...
un mot mut
entona una cançó…
Silenci?
Soroll,
molt de soroll,
plou a les alberedes…
el teu tímid alè de vida
em volta com un ressò
d'eternes síl.labes
abraçant el meu ahir,
la música és una flama,
una remor,
un allau d'imatges
que em volten…

Caigut a terra

Caigut a terra,

desfet,

aixeco un prec

potser al déu

que escolta

les paraules...

cec,

esbarriat,

empaito un somni,

un deler de sortir

a viure la meva vida,

la vida que m'encadena

al teu oblit...

Tinc un ànima trencada

Tinc un ànima trencada,

un deler de passar per les coses

i esdevenir un altre

cada cop que me'n recordo

de tu...

tinc l'alè de les aloses

enganxat al meu pit,

el desig d'anar a fer

un tomb pels carrers,

pels llibres que dormen

als meus prestatges...

sóc la foscor

que s'endinsa al teu cor

quan ja has oblidat el meu nom...