dilluns, 14 de setembre del 2009

Tinc un ànima trencada

Tinc un ànima trencada,
un deler de passar per les coses
i esdevenir un altre
cada cop que me'n recordo
de tu...
tinc l'alè de les aloses
enganxat al meu pit,
el desig d'anar a fer
un tomb pels carrers,
pels llibres que dormen
als meus prestatges...
sóc la foscor
que s'endinsa al teu cor
quan ja has oblidat el meu nom...

3 comentaris:

  1. tecla14 de setembre del 2009, a les 13:39

    Ès molt i molt bonic, amic meu.
    Em fa molta vergonya escriure el catalá tan malament.
    Pro bè.
    Estic aquì al teu costat.
    ¡Quin desastre!

    ResponElimina
  2. Marina-Emer19 d’octubre del 2009, a les 7:14

    A VIVIR MI VIDA LA VIDA QUE ME ENCADENA...YO LEO PERFECTO EL CATALAN Y LE HABLO PERO NO LO ESCRIBO POR LAS FALTAS NO SE ESCRIBIRLE BIEN MUY BONITOS VERSOS
    ABRAZOS
    MARINA

    ResponElimina
  3. Anònim24 d’octubre del 2009, a les 8:16

    És realment preciós i firmaria alguns dels versos que has escrit. M'han arribat :)

    Una abraçada des de Palma ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)